Des del meu balcó

“-Un día, vi ponerse el sol cuarenta y tres veces.

Y poco después agregaste:

-¿Sabes? Cuando uno está verdaderamente triste son agradables las puestas de sol…

-¿Estabas, pues, verdaderamente triste el día de las cuarenta y tres veces?

El principito no respondió.”  Antoine Saint Exupéry

Els amants del Petit Príncep recordarem fragments d’aquest clàssic per sempre, entre frases icòniques com “l’essencial es invisible a la vista”, com ovlidad la nostalgia d’aquest nen de rinxols daurats a l’hora del capvespre.

En el meu cas la freqüencia amb la que vaig contemplar tantes postes de sol es va donar més per la vista que oferia el balcó de casa, viviem a un pis 24 i les finestres donaven al ponent. En solitud, en companyia, amb mate amarg o una cervesa glaçada pel mig, contemplar els capvespres  des del nostre balcó sempre va ser un privilegi.

El temps semblava congelarse i robava la nostre atenció sense demanar permís, fins que al cap d’uns minuts l’encant es tornava efímer esdevenint la nit. Avançada l’obscuritat la vida de la ciutat des del balcó es feia curiosa, les llums de finestra s’anaven apagant en efecte dominó, quedaven enceses fins tard aquelles dels noctámambuls.

Ah cert, que venía a explicar que entre tantes oportunitats alguna que altra foto vàrem fer. Compartim amb vosaltres algunes de les millors, però res de posar-se trist eh?

4365total visits,37visits today

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *