Quintay – Els primers km

El dia que es complien dos mesos de l’arribada de la Baldufa a casa i després d’haver passat pel quirófan mecànic durant quasi tres setmanes arribava el dia de fer els primers  quilómetres amb la nova integrant de Girando a la Par.

La idea d’estrenar la combi ens emocionava a tots dos i no haviem pogut fer-ho fins a que estigues fet l’ajust de motor, que era realment un condicionant per a empendre l’aventura.

Santiago és una ciutat disenyada per cobrar, les víes ràpides conten amb un sistema de TAG integrat que al passar per sota dels arcs de control et cobren o et multen automaticament. Evidentment amb el pla de viatge que tenim aquest tipus d’elements no son necessaris, per contrapartida les sortides de la ciutat esdevenen un excerci de logística rutera que fan més entretinguda la planificació de cada ruta.

Sortim de Santiago evitant amb éxit els indesitjats peatges i arribem a la ruta del Sol, una autopista que cada cap de setmana assoleix el seu apògeu com a la conexió més directa per fer una escapada a la platja.

Comença l’exercici d’escoltar el motor, regular les marxes i acomodar-nos a la velocitat que mana la Baldufa. Velocitat de creuer de 70 km/h i infinitat de cotxes, autobusos i camions que ens adelanten com llampecs. Poc passa fins a que sentim que les pujades arremeten amb força en el motor i ens obliguen a reduir el ritme d’avanç. Els sorolls que fa la combi es succeixen en funció del vent, la velocitat, el paviment i altres factors que a hora d’ara desconeixem.

Fent bona lletra i per tal de prevenir ensurts al cap de la primera hora de ruta fem una parada tècnica per a refredar el motor i aprofitar a anar al lavabo i pendre uns mates. 20 minuts de rellotge per a reposar i de nou carretera i manta.

Km rere km anem agafant pràctica i traça amb el nostre nou mitja de transport i de cop i volta comencem a sentir algo que molesta, tac tac tac tac. Un suau i rítimic soroll que distorsiona el “silenci” de la combi. Parem a veure, inspecció, reinspecció, res extrany. Reprenem la marxa i de nou el maleït tac-tac-tac, fem cas omís del so i comencem a resignar-nos a que serà part del viatge fins que caiem en el què! Les pestanyes! La miqueta de motius que ens faltaven per treure-les. Decidit, chau pestanyes!

Avancem i la brisa de mar ens comença a tocar. La carretera passa a ser d’un sol carril i discorrer entre arbres que protegeixen el trànsit del vent marí. Ens trobem de cop amb una baixada que per baixar molt bé però ja ens sembra el dubte de si a la tornada serem capaços de superar.

Aquesta desnivell anuncia l’arribada a Caleta Quintay, una petita cala on antigament hi havia una planta balenera que formava part de la indústria que explotava la caça d’aquests mamifers aquatics fins a mitjans de la decada dels 60. Avui hi trobem un museu i centre t’interpretació de l’ecosistema litoral xilé acompanyat de uns quants restaurants que ofereixen la possibilitat d’un dinar a primera linia de mar amb unes vistes més que recomanables.

Explorat el entorn de la Caleta fem un parell de km per arribar a la Platja de Quintay, una platja que sorprén en l’entorn de la costa central xilena on el que més es promociona son les massificacions del litoral de Viña del Mar i la seva oferta hotelera al més pur estil Benidorm.

La platja s’enmarca en una cala formada entre els penyasegats de prop del centenar de metres que s’endisnen al mar a mesura que la costa avança cap al nord. El lloc perfecte per a berenar, agafar forces i reempendre la tornada cap a la capital.

529total visits,1visits today

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *